| Exposicions |
 |
(del 13/07/2007 al 23/09/2007)
Can Palauet - C/ d'en Palau, 32-34. Mataró
Horari: de dimarts a divendres de 6 a 9 del vespre, i dissabtes i festius també d'11 a 2 del migdia.
Descripció: Mostra d’una selecció de peces de la Col·lecció del Museu d’Art de la ciutat de Lleida dels artistes: Iñaki Álvarez, Lara Almarcegui, Jordi Bernadó, Roger Bernat, Santiago Cirugeda, Conce Codina, Jordi Colomer, Dionís Escorsa, Álex Francés, Abi Lazkoz, Pedro Mora, Pedro Ortuño, Javier Pérez i Eulàlia Valldosera.
Crítica: Utopies quotidianes
“És una selecció de diferents intervencions en les quals l’artista s’ha implicat directament. Cadascun dels relats pren el format de monòleg, que s’intercala amb pauses, dubtes i vacil·lacions que ens mostren tantes apreciacions diferents dels defectes de la imparable globalització, la massificació i la degradació d’algunes zones, quan en aquest cas es tracta de resumir la sexualitat en una sola figura.
Amb una clara voluntat de qüestionar l’espai públic i iniciatives participatives que l’apropen substancialment a les propostes que en aquest sentit s’estan portant a terme des de l’àmbit de les arts visuals , el treball nega així un dels trets característics de la seva tecnologia , ja que les estructures que conformen l’obra son fruit de l’anàlisi i el qüestionament dels elements integrants i de les funcions que tradicionalment han definit l’escultura. Unes obres que no son un testimoni accidental d’allò esdevingut entre l’atzar i la premeditació , sinó treballs estructurats com a vies d’autoconeixement a partir de la ritualització de la pròpia experiència.
L’acurada representació de la gestualitat i l’expressió dels seus personatges contribueix a la realització d’escenes gairebé teatrals que activen en nosaltres la capacitat d’imaginar possibles causes , nusos i desenllaços, per transformar la nostra percepció del món quotidià a partir de l’alteració d’un objecte de l’àmbit domèstic.
En els seus treballs s’enfronta a ell mateix , però també al medi que habita, raó per la qual s’arma de diferents vestimentes i altres complements que actuen com extensió i refugi de l’individu. Es tracta de la ritualització i escenificació d’un acte quotidià".
Serveixi aquest escrit com a crítica de la mostra que es presenta a Can Palauet. Seguint estrictament les paraules de Glòria Picazo en la presentació del catàleg en la que s’indica “ es pretén privilegiar nous diàlegs entre les obres que facin sorgir aproximacions diferents i relacions inesperades , però plenes de contingut” . Així, presentem un comentari crític en que sols hi ha alguna conjunció de la meva collita. La resta és simplement l’encadenat per simple ordre d’aparició en el catàleg , de frases que corresponen a l’explicació conceptual de cada obra.
D’aquesta manera, en una nova contextualització del presentat , ves a saber si en realitat el que fem és presentar la cirereta que arrodoneix l’exposició, aconseguint entendre la contemporaneïtat a partir d’un fet pròpiament contemporani , com ho pugui ser el puzzle de reflexions.
Una mostra que fora de la natural ironia obligada davant tal garbuix de sensacions epatants en la forma, i massa barates a vegades en el fons, mereix una visita. Això sí , si fugim de bajenades intel·lectualistes i cerquem reflexions personals, a bon segur menys espectaculars , però molt més eficients per a cadascun de nosaltres.
Pere Pascual
|
|
|
Edició digital
Classificats
