| Exposicions |
 |
(del 20/12/2008 al 15/02/2009)
Can Palauet - C/ d'en Palau, 32-34. Mataró
Horari: de dimarts a divendres de 6 a 9 del vespre, i dissabtes i festius també d'11 a 2 del migdia.
Descripció: Mostra amb motiu del 20è aniversari de la mort d’Eduard Comabella (Barcelona 1950 – Mataró 1988) que mostra la seva trajectòria artística, breu però contundent. Hi ha una selecció de peces provinents de la col·lecció familiar i de diverses col·leccions particulars.
Crítica: Eduard Comabella
Les sales de Can Palauet ofereixen la mostra, que en justícia cal qualificar com antològica, dedicada al record de l’Eduard Comabella en el XX aniversari de la seva mort. Una exposició que ha de servir essencialment per recuperar l’obra d’un artista capaç com a pocs d’entendre l’art com element personal i col·lectiu i capaç d’aventurar-se en el mateix fins a les més darreres conseqüències.
És aquesta una exposició amb mirades ben diferents segons el grau de coneixement previ existent. Per aquells que varen seguir la seva trajectòria aquesta magnífica exposició, comissariada de manera exemplar per en Jaume Simon a qui tots els elogis que es puguin fer seran pocs, no tan sols es recordatori de tot el seu caminar, ans esdevé guia perfecte per veure els sempre claus moments de transició, molt difícils d’esbrinar en el tarannà expositiu, i molt més si la digestió d’ismes i tendències és tan ràpida com en el cas de l’Eduard Comabella.
Passejar per la ben estructurada mostra (gran treball el de Jordi Cuyàs en el disseny de la mateixa) ens permet veure els seus inicis impressionistes amb clares arrels de Cezanne, el seu intens caminar pel fauvisme amb aquests paisatges vibrants de força i color. Veure la seva paulatina síntesi, en un caminar més geomètric i esquemàtic que el durà al geometriste abstracte dels seus “creuats” i que evolucionarà amb el temps a una abstracció d’espais acotada tan sols per uns colors que porten signes i aromes personals.
Podrem gaudir del groc i el blau Comabella, aquests cromatismes tan personals amb definició d’origen i convertits en epítet, és a dir en definició plenament escaient.
Podem seguir veient la seva evolució, el camí dels signes, el poder de l’abstracció i del concepte, però essencialment el poder d’un interior anant capgirant el concepte i apoderant-se fins assolir el tot, de l’ànima d’un creador capaç de regirar cor i cap, a fi d’aconseguir expressar la puresa dels seus sentiments.
Però per aquells que no el varen conèixer, és a dir la gran majoria, aquesta exposició ha de ser un xoc absolut. Veure les seves darrers peces, brutals, colpidores, fosques fins a la medul·la de l’ànima i enfrontar-les al volcà de força i de colors dels primers temps, precisa d’un anàlisi complert i complex.
Potser no cal anar tan enllà i caldrà deturar-se en l’exemple de la recerca, del saber fer buidat interior en cada obra, en cada concepte. Cal examinar el sentit personal i de comunicació amb l’art com a arma. Cal deturar-se en el sentit de la creació com a nuesa absoluta de l’artista i la seva ànima davant un espectador a voltes tan desinformat com ara mateix.
La mostra de l’ Eduard Comabella a Can Palauet és, a més de totes les consideracions personals que hi podem trobar i aplegar, una exposició d’art com ben poques de les que podem gaudir a la nostra ciutat. A més serveix per recuperar o descobrir, segons el cas, un nom que ja és mític per a molts, per ser considerat com un dels millors artistes dels que hem pogut gaudir a casa nostra, en el darrer segle.
Una exposició d’obligada i repetida visita, per la que cal felicitar molt intensament a atots aquells que l’han feta possible.
Felicitats. Pere Pascual
|
|
|
Edició digital
Classificats
