| Exposicions |
 |
 |
(del 11/12/2008 al 08/02/2009)
Ateneu Caixa Laietana - C/ Bonaire, 3-5. Mataró
Horari: feiners 2/4 de 6 a 2/4 de 9 del vespre i festius de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdia i de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 del vespre.
Descripció: Mostra commemorativa del centenari de la mort del pintor.
Crítica: Josep Cusachs
Tot commemorant el centenari de la seva mort, l’Ateneu Caixa Laietana ens ofereix una magnífica exposició que ens apropa, tot retrobant-la, a la figura de Josep Cusachs i Cusachs, a bon segur l’artista mataroní més important, ja que encara que per raons familiars va néixer a Montpeller, fora de la seva època militar va residir a cavall entre Barcelona i la seva residència del Mas Gener, al veïnat de Valldeix, en l’anomenada “casa dels lladres”.
Tot l’edifici de l’Ateneu està dedicat a la mostra que comença amb un tastet íntim i familiar en el seu “Àmbit zero”. Obra d’atractiu a nivell històric i documental i que serveix per “entrar en matèria” amb els dibuixos, notes i detalls que ens presenta.
És però en la primera planta, presidida pels gegantins retrats de la seva esposa i d’Alfons XIII amb la reina M. Cristina on s’obre el ventall de la sorpresa amb una àgil i intensa mirada al Cusachs més desconegut en aquesta cara ben anomenada com a “civil”. Un espai aquest que personalitza a l’artista fent-lo sortir del seu encasellament de pintor “militar” com és més conegut i reconegut.
És aquí on potser cal fer una mirada més intensa i detinguda. Fer-la per admirar el rigor tècnic i creatiu dels seus retrats, aconseguint una rara perfecció vital que els hi dóna ànima, ja sigui en el cas dels personatges, com molt especialment en els casos més propers com són el de la seva mare o la petita meravella d’una aquarel·lada figura infantil.
Cal apuntar-se als paisatges, element que sempre s’ha considerat el punt feble de l’autor i que en les grans obres va precisar de la mà d’altres companys, en especial de Vancells. Curiosament, però, aquí ens sorprèn amb petites peces, com si d’estudis es tractés, on la pinzellada i la composició porten agilitat de mestre, amb resultat no tan sols d’indubtable atractiu ans també de gran qualitat.
I cal com no deturar-se en tots els seus plantejaments i estudis que tenen a la figura i al cavall com a protagonista. Exercicis de rigor i pràctica que esdevenen imprescindibles per entendre els resultats finals dels seus treballs “militars”.
Treballs aquests que ocupen la planta superior amb un seguit d’obres que mantenen l’essència més coneguda de l’artista. Ens trobem doncs, davant el Cusachs militar que s’esplaia amb aquests paisatges d’exèrcit i de guerra, però ni de batalla ni de les seves conseqüències. El Cusachs preocupat per l’equilibri i l’exactitud. El pintor dels uniformes exactes, de la mirada mesurada a la formació, el pintor del sentit més estrictament castrense.
Més preocupat per un exercici estètic que no pas patriòtic i menys encara “pompier” els seus treballs semblen il·lustratius d’un mètode militar, a la recerca de mirades més plàstiques que no pas simbòliques, fet i ideologia de la que en bona part sembla defugir.
Exposició doncs que sols pot ser qualificada com a magnífica, essent d’obligada visita per a tota afeccionat i de més obligada visita per a tot artista ja que en ella apareixen un munt de petites lliçons que de ser copsades li poden ser ben profitoses.
Una exposició que cal aplaudir amb força, desitjant que no sigui fet aïllat i sí el començament d’una manera de fer de la Caixa Laietana. Pere Pascual
|
|
|
Edició digital
Classificats
