| Exposicions |
 |
(del 23/01/2009 al 23/02/2009)
Col·legi d'aparelladors i arquitectes tècnics BCN - Plaça Xammar, 2. Mataró
Horari: de 9 a 2 del migdia i de 4 a 7 de la tarda.
Descripció: Mostra de l’obra recent de l’artista mataronina Rosa Codina.
Crítica: L'empremta de l'encens
Si algú que desconegui la realitat artística de Mataró fes passejada per les sales d’exposició de la ciutat bé creuria que es troba davant una de les capitals expositives del país. Així ho sembla si en fem repassada amb Josep Cusachs (Ateneu), Manuel Cusachs (Museu), Comabella (Can Palauet), Gravats (Casal) i ara amb la magnífica exposició de Rosa Mª Codina Esteve a l’espai del Col·legi d’Aparelladors (Can Xammar), totes elles de gran qualitat i que exigeixen un consell de repetida i recomanable visita.
Rosa M. Codina s’afegeix a la llista amb una reduïda però alhora magnífica mostra que serveix per tancar el vergonyós espai de silenci expositiu en la seva pròpia ciutat i que s’apropava als disset anys (Sala de l’Ajuntament, desembre de 1992).
Codina-Esteve és creadora densa, de treball lent i reflexiu en el que cada pinzellada és justa i mesurada. En la seva trajectòria ha assolit el sempre difícil equilibri entre fons i forma per anar conjugant sense presses, però sense pauses, un idioma pictòric personal i personalista que destil·la també suaument, com si de pluja fina es tractés, les seves reflexions personals que s’embranquen en una filosofia personal que cada vegada té més l’espiritualitat com eix motriu.
Un equilibri entre fons i forma en el que disposa a la pintura com entramat i bastida per després deixar anar dipositant en el mateix els seus sentiments. La seva vida professional com a professora universitària en tècniques i procediments pictòrics sembla que es resumeix lliçó a lliçó en cada una de les seves pintures que tenen intens olor a pintura i a procediment, a ofici amorós quasi artesanal, en aquest concepte ja quasi oblidat de la tècnica i el fons com a condició ineludible per intentar oferir un treball que volem considerar com artístic.
I en aquest sentiment quasi renaixentista, Codina-Esteve segueix desenvolupant el seu leit-motiv etern, el d’aquesta espiritualitat pont entre passat i futur, que va de les seves peces anteriors, carregades de cargols, baules i elements de metallisteria en la remembrança de l’esperit familiar, ha seguit per una treballs misticistes en son a gregorià i ara cada vegada més sembla decantar-se vers una espiritualitat de caire més orientalista, tot recolzat en aquests basaments, columnes, que no sols suporten ans també donen pes i seguretat, en aquest cas a uns conceptes difícilment discutibles, ataquem pel cantó que sigui. Tot en aquest equilibri, del yin i el yan que diran uns, del blanc i el negre que diran altres, o del ser o el no ser, que diran els demés.
Rosa Codina-Esteve ens apropa en aquesta exposició a un interior ben ric, i ho fa amb poques però intenses peces que destil·len mirada interior, màgia del mai entès, esperit d’ample i càlida volada, i exhalen aromes de bon art a portes obertes.
L’empremta de l’encens, és el títol escollit per l’autora. L’encens servia en l’edat mitjana com a element purificador. El seu olor, i la densitat del mateix, emmascarava tot matant-la la ferum dels peregrins. Avui l’aroma de l’encens artístic que ens serveix Codina-Esteve serveix igualment per eliminar la ferum de tanta mala pintura, i de tan mala praxis artística, que lamentablement tantes vegades apareix en la sempre complexa temporada artística. Pere Pascual
|
|
|
Edició digital
Classificats
