| Exposicions |
 |
(del 04/09/2009 al 09/10/2009)
Col·legi d'aparelladors i arquitectes tècnics BCN - Plaça Xammar, 2. Mataró
Horari: de 9 a 2 del migdia i de 4 a 7 de la tarda.
Descripció: Exposició de dibuixos de cinc artistes mataronines: Laia Arnau, Violeta Caamaño, Ana García, Catherine Lorton i Laura Sánchez.
Crítica: Passió pel dibuix
El dibuix no està de moda. Les causes son diverses però evidents. Per un costat una certa opinió generalitzada que prefereix la tela sobre el paper per causes tan peregrines com la seva qualitat i durada. Per l’altra, i a bon segur la més important, per la dificultat que implica la tècnica del mateix en la que poca trampa si val i que fa saltar a la vista qualsevol imperfecció.
Sembla que a la gent del Sant Lluc li ve en gana reivindicar aquesta magnífica eina d’expressió artística i enceta temporada a la sala del “Col·legi d’Aparelladors” amb el bon fer de cinc dones artistes a les que uneix la passió pel dibuix.
Potser Laia Aranau podria semblar que sobre el paper era la que ho tenia més fàcil per la seva tasca d’il·lustradora, però aquesta premissa podia esdevenir en arma contradictòria ja que en el seu fer el color n’és element essencial i no pas de recurs. Conscient d’això ha fet aposta per mantenir-se fidel al seu ideari però arrodonint tant els seus dibuixos amb el joc d’ombres i ratllats que no tan sols impossibilités un posterior acolorit si no que aquest esdevingués innecessari i fins hi tot perjudicial. Obres del seu tarannà perfectament mesurades i executades.
Verònica Caamaño encara està en període de formació, però presenta una agilitat en el seu fer que ens permet ensumar un futur ben prometedor. Així aposta més per un treball d’estudi, més formal, en el que practicar els recursos de que disposa. Ho fa però amb una sensació de maduresa i convenciment que es tramet perfectament en unes obres en les que l’ànima és tan important com l’aparença.
L’Ana Garcia ja sap ben bé el que s’hi cou en això del dibuix ja que el mateix ha conformat l’entramat fonamental de la seva pintura mitjançant el dibuix soterrat que amagava. Ara el treu a la llum sense cap mena de por pel risc que significa i en surt ben airosa, en especial en els paisatges urbans que en la simplicitat del grafit destil·len la possibilitat d’una visió diferent, tot refermant la seva qualitat.
Catherine Lorton és artista que copsa ràpidament conceptes i maneres, però que massa vegades els expressa amb igual rapidesa. Ara, la necessitat d’enfrontar-se amb el dibuix, element que comporta un ritme diferent, en el que el treball lent s’escau i el detall no es por apuntalar amb la llambregada d’un gest, ha capgirat, i cap a bé, el seu concepte artístic amb unes peces riques en el concepte, destres en la realització i denses en l’esperit, de lectura i resultat ben interessants.
El retorn de Laura Sánchez després de molts anys de silenci, deixa en el calaix dels seus records la mirada de Rovira Brull de qui era deixeble per apostar pel joc del doble dibuix, el de dintre i el de fora. El de l’esbós arquitectònic i de caire lineal i el del resultant de la forma externa. Amb una estructura geomètrica que ens transporta a la finesa de Todó, Laura Sánchez aixeca de nou la veu en el convenciment que té moltes coses per a dir.
“Passió pel dibuix”, una brillant exposició que cal visitar amb tranquil·litat i serenor. Una exposició que ens remet als orígens del fer de les protagonistes i referma el concepte del dibuix com eina fonamental en la creació artística. Una mostra que queda ben definida amb la darrera frase de la seva presentació: “Som cinc dones, cinc pulsions, cinc passions”. Pere Pascual
|
|
|
Edició digital
Classificats
