| Exposicions |
 |
(del 18/09/2009 al 12/10/2009)
Sala-taller de La Presó - La Riera, 117. Mataró
Descripció: Mostra de titelles i de dibuixos i esbossos previs a la construcció de les figures de Joan Hortós.
Crítica: Titelles
Magnífica la sorpresa que ens ofereix Joan Hortós de la mà de la gent del Sant Lluc, en l’espai expositiu que aquests disposen en els locals de la Presó que en aquesta ocasió, com en d’altres, s’amplia al potent receptacle artístic que n’és el pati de l’edifici d’Elies Rogent..
Massa vegades el concepte “art” l’apliquem tan sols a aquells elements que responen a uns canons pre-establerts, mentre que elements al que sí considerem un cert toc creatiu però pel material, el seu futur ús, la tècnica emprada etc, els deixem en aquesta mena de llimbs artístics que acaben en ser els conceptes “artesania”, “arts aplicades” etc, fet que és un absolut error ja que el concepte d’art s’ha de moure essencialment en el de la comunicació d’emocions i sensibilitats.
Joan Hortós es transporta a aquest dilema, a bon segur sense voler. Per aquesta exposició presenta una vintena de dibuixos i una xifra parella de titelles, que depassen amplament el contingut del concepte artesà per ser considerades “obres d’art”.
Per un costat –en la sala interior– Hortós és mostra enormement incisiu amb uns dibuixos que conjuguen conceptes tan diversos com les referències a Joan Ponç i a Warhol, en els que de forma alegre i desimbolta explicita, tant la seva interioritat com les reflexions que el mon que l’envolta li provoca. Amb habilitat compositiva, preciosisme tècnic i molt especialment capacitat creativa, els treballs d’Hortós son llaminers a la vista però una vegada assaborits per ella, penetren amb tota la seva carrega en l’interior del visitant amatent.
Element diferent però parell és el seu treball amb les titelles. Limitat aquí per una necessitat de que les seves obres, encara que especials “funcionin” com si d’una titella tradicional es tractés, Hortós juga sàviament les seves cartes amb una aposta agosarada en la que aconsegueix no tan sols un tractament extern cridaner i atractiu, ans també el que és molt més difícil que les seves peces s’estableixin alhora en una dinàmica de conceptes. Elles responen en certa manera a la reconversió dels estereotips, oferint una lectura àgil, intensa, divertida i alhora crítica d’uns elements que ens transporten al paral·lelisme evident amb nosaltres mateixos.
Una exposició aquesta de Joan Hortós que cal visitar amb la seguretat de que en ella obtindrà molts imputs al voltant dels quals caldrà reflexionar. Una excel·lent exposició. Pere Pascual
|
|
|
Edició digital
Classificats
