| Exposicions |
 |
(del 25/02/2010 al 11/04/2010)
Ateneu Caixa Laietana - C/ Bonaire, 3-5. Mataró
Horari: feiners 2/4 de 6 a 2/4 de 9 del vespre i festius de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdia i de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 del vespre.
Descripció: Mostra dels artistes Irene Bou, Albert Coma, Kiku Poch i Teresa Vidal.
Crítica: Una temporada més l’Ateneu Caixa Laietana ens ofereix Quatre, una mostra que podríem definir com la d’una col·lectiva individualitzada, en la que quatre artistes ben diferents s’aixopluguen sota el sostre comú de la sala del carrer Bonaire.
Quatre agafarà volada o no segons el domini d’un dels dos vectors del tot contradictoris que establiran la seva potència. Per un costat pot ser l’existència d’una cert equilibri de contraris que donarà homogeneïtat al conjunt. Per l’altra, la presència d’un element destacable per damunt la resta, essent aquest el que marqui criteri qualitatiu i d’estima.
Aquest segon cas és el de l’edició d’enguany en la que Albert Coma destaca clarament amb un conjunt expositiu d’aquells que deixen petge.
Albert Coma, dominador tècnic de gran alçada, juga amb l’aparent simplicitat del dibuix sobre tela i amb la figura humana com a protagonista. Amb un traç potent, un ritme gestual continuat, ens ofereix unes obres que traspuen força, dinamisme, sensualitat, que sedueixen a la mirada i que en un examen més primmirat ens porten a la capacitat dels bons artistes: la de que el conjunt de l’obra sembli establir-se per si mateixa, en una facilitat aparent que valora més encara el resultat del treball.
Ja sigui en el gran mural políptic que domina l’espai, en la que l’obra respira amb més lleugeresa, com en la resta de peces, en especial en una gran estructura cupular que ens permet un concepte circular solventat amb tota destresa, l’obra de Coma demostra una solvència creativa de gran nivell afavorida a més a més, pel fet de que l’artista és posseïdor d’una elegància quasi renaixentista que dona més punts encara a un treball que hauria de merèixer l’atenció de tot bon afeccionat.
Irene Bou és una artista de clar concepte humanista. L’home és el seu etern protagonista, però és l’home portat a una situació en bona part extrema. Un home dèbil, desesperançat, agredit i agressor. Uns conceptes però que a voltes semblen impostats per una línia plàstica volgudament “moderna” (les referències a Basquiat son òbvies) que alhora està cercant un punt endolcit i decoratiu. Una pintura de força que a vegades no sembla del tot sincera limitant el global d’una artista que precisa d’una evident depuració.
Kiku Poch és paisatgista d’arrel clàssica, que té en la figuració, la llum i el color els elements amb els que basteix i vesteix la seva obra, en la que es troba a gust i en la que intenta aprofundir en uns conceptes de sempre, vistos sota la mirada d’ara mateix, però amb el ferm convenciment que la seva és una pintura que sempre tindrà un públic fidel, al que s’ha de servir amb honestedat i qualitat.
La mataronina Teresa Vidal ens ofereix un treball de caire orientalitzant no del tot reeixit. No acaba d’entendre que amb tota la diversitat de conceptes que un vulgui, sempre serà imprescindible establir una acurada fusió dels mateixos per crear una realitat homogènia en la seva diversitat. No s’acosta Vidal a aquesta fusió i les seves obres queden en certa manera desconnectades de si mateixes, precisant un replantejament del seu concepte i realització.
Quatre, una aventura a quatre mans, que sempre cal visitar. Pere Pascual
|
|
|
Edició digital
Classificats
