 |
|
Les frases
• Montserrat Llonch - Historiadora: «Un dels ímputs més importants del futur és la tradició d’aquest sector, va néixer exportant i ha demostrat al llarg del temps una gran capacitat d’adaptació»
• Antoni Soy- Secretari d’indústria: «El tèxtil català no pot competir amb el tèxtil de països emergents asiàtics a nivell de preus i per tant hem d’intentar competir amb valor afegit, bàsicament disseny, marca i innovació»
• Josep Espígul - President d’Asegema: «Cal començar a desmitificar la crisi del tèxtil. Ara el problema és que costa trobar mà d’obra; els treballadors que surten del sector no hi volen tornar»
• Josep M. Rius Brescó - Professor de Màrketing d'ESADE: «La globalització, la tecnologia i l’especialització són el camí per tal de mantenir la competitivitat de la indústria tèxtil»
La fitxa: Teixint la ciutat • Estrena divendres, dia 16, a les 21.00h. Debat públic a les 22.00 h • Segona sessió diumenge, dia 18, a les 21.00 h • Emissió i debat a TVM, dia 21, a les 22.30 h • Entrades gratuïtes. Reserves a Capgròs o una hora abans al teatre Monumental (la invitació no té validesa) (93 741 48 02). |
|
|
|
|
El gènere de punt va néixer a Mataró i al Maresme a finals del segle xix i des d’aquí es va estendre a la resta de Catalunya. Des dels seus inicis es caracteritza per ser un sector modern i emprenedor que exporta a Filipines, Cuba o l’Amèrica Llatina. Ràpidament se situa com l’àmbit econòmic més important de la ciutat, el que dóna feina a la majoria de la població i el que dóna personalitat industrial a la capital del Maresme. L’augment de la competència, especialment a partir de l’eliminació d’aranzels que van permetre les importacions de la Xina l’any 2005, i la paulatina deslocalització dels processos productius van provocar una davallada substancial de la producció i de l’ocupació que han derivat en una crisi estructural del sector a tot Catalunya, que s’ha notat de forma determinant a Mataró.
Aquesta és en síntesi la història del gènere de punt a Mataró, una història que ara queda recollida en el documental Teixint la ciutat, construïda a partir dels documents gràfics i escrits d’aquest sector econòmic i narrada per alguns dels seus protagonistes, més de trenta testimonis de diferents àmbits. El documental, dirigit i escrit per Maria Coll i Aina Fernàndez, ha estat produït per l’empresa Capgròs i finançat per quatre firmes privades –Caixa Laietana, Finques Bonamusa, Ximenes Òptics i Cetemmsa–, que han cobert el pressupost, de gairebé 18.000 euros.
L’estrena tindrà lloc divendres, dia 16 de març, a les nou del vespre, al Teatre Monumental. Diumenge, dia 18, a les dotze del migdia, es farà una segona sessió. Les entrades són gratuïtes i s’han de reservar a Capgròs. En el moment de tancar l’edició pràcticament no quedaven entrades per a la sessió de divendres.
Debat sobre el futur
Amb motiu de la projecció del documental, Capgròs ha organitzat un debat amb el públic del Monumental sobre el futur del gènere de punt que començarà a les deu de la nit de divendres, dia 16 i que serà emès en directe per Mataró Ràdio. El debat, presentat i moderat pel periodista Eduard Boet, comptarà amb quatre ponents: la historiadora Montserrat Llonch; el secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy; el president d’ASEGEMA i de Cetemmsa, Josep Espígul, i un representant sindical per confirmar.
|
Cultura |
Comunicació
125 lectures
15|03|2007 18:20
Edició digital
Classificats
