|
|
El Maresme és una comarca trinxada per autopistes i urbanitzacions, però amb un patrimoni ric que sovint passa desapercebut i que, per tant, cal reivindicar. Aquest ha estat un dels principals objectius que s’ha marcat Joaquim Graupera, historiador mataroní, a l’hora d’editar “El Maresme medieval” (March Editor) juntament amb el fotògraf reusenc Antoni Briansó. Es tracta d’un recull de l’ampli numero de vestigis medievals que existeixen a la comarca.
“Està pensat en part com un llibre de viatge” explica Graupera, que presenta tots els pobles de la comarca ordenats alfabèticament, nombrant tots els vestigis que s’hi poden visitar, i acompanyats per una fitxa tècnica del mateix municipi. Un llibre, per tant, que serà molt útil per als lectors que pensin en una escapada de cap de setmana, però que també es postula com un rigorós estudi del patrimoni medieval maresmenc. “Vull mostrar una faceta de la comarca que passa inadvertida” assegura l’autor. Segons ell, vivim en una comarca “de pas”, afectada per una “gran pressió urbanística” que sovint amaga els bens culturals entre autopistes i urbanitzacions. Però entre cotxes i cases adossades sorgeixen joies com la Cartoixa de Montalegre (Tiana), el Monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera) o el Castell de Vilassar de Dalt.
A part dels monuments més evidents, Graupera destaca a “El Maresme medieval” el patrimoni en forma de masies i parròquies desperdigades per la comarca. “Hi ha masies que són veritables joies, algunes molt ben conservades pels seus propietaris però altres estan pràcticament abandonades i que cal rehabilitar, ja sigui com a equipaments públics o per al turisme rural”. Graupera aposta per reivindicar tot aquest patrimoni, amb una senyalització en condicions i uns accessos menys difícils que avui en dia. “S’ha de buscar l’equilibri entre el progrés i la conservació dels nostres valors arquitectònics –explica l’autor-. No vull creure que avançar és destruir el què tenim. La nostra comarca ja ha patit prou en aquest sentit, així que hem de fer l’esforç per salvaguardar el patrimoni que ens queda”.
Bon treball fotogràfic
L’autor ha volgut destacar la feina feta pel fotògraf, Toni Briançó. “Ha tingut una gran sensibilitat a l’hora de captar els edificis” diu Graupera. “Un bon exemple és l’església de Sant Martí de Montgat. Està enmig de dos autopistes, però ell ha estat capaç d’isolar l’edifici de les carreteres i urbanitzacions. Així, li dóna molt més valor”.
|
Fires i festes |
Sant Jordi 2007
254 lectures
18|04|2007 10:19
Edició digital
Classificats
