CAPGROS.COM - El Parc rebenta amb la sofisticació de Macaco i la festa de Muchachito

El concert de Muchachito Bombo Infierno, Macaco i The Pinker Tones tenia tots els visos de ser el més multitudinari del Cruïlla de Cultures 2007, i no va defraudar. Més de 6.000 persones van omplir divendres, dia 6, el Parc Central per assistir a aquesta triple actuació, que va deixar palès, de nou, que l’escena de música mestissa és capaç de moure masses. La imatge que va oferir el Parc va ser la de les grans ocasions, encara que no va arribar als extrems de la nit Mestizos de l’any passat, amb 10.000 persones rebentant les costures del recinte.

El barceloní Dani Carbonell i els seus Macaco van ser l’encarregat d’obrir la nit. Hauria estat cap de cartell en qualsevol altra edició del Cruïlla, però l’ha eclipsat un pèl la popularitat del seu alumne més avantatjat, Muchachito. Tanmateix, Carbonell i la seva banda van demostrar que coneixen tots els trucs del directe. La seva llarga trajectòria els ha donat moltes taules sobre l’escenari, i això es va notar en una posada en escena sofisticada i molt ben treballada, amb projeccions de vídeos, un punxadiscos i dos cantants fent de guardaespatlles de Carbonell que aportaven un contrapunt hip-hop a diversos temes. Les cançons d’Ingravitto, el quart i últim disc de Macaco, van gaudir d’especial protagonisme, entre elles Brasil 3000, Como el agua calé, o el single Con la mano levantá, que ja és un clàssic del repertori de la banda. El grup també va oferir una dosi d’improvització (o almenys així ho van definir), amb DJ Helios i els tres cantants com a grans protagonistes, i va comptar amb el cameo, força curt, de Muchachito a la cançó Crece la voz.

Amb més d’una hora de retràs (el concert estava programat per a les dotze de la nit i el grup no va entrar a l’escenari fins a quarts de dues), Muchachito i el seu bombo van iniciar el concert estrella de la vetllada. Si el directe de Macaco és refinat i sofisticat, el de Jairo Perera i companyia va directe al gra, rascat i gruixut, sense preescalfaments. La successió de hits, com Será mejor, Luna o la infalible Siempre que quiera, va arribar aviat i van posar el Parc de cap per avall. Jairo rascava la guitarra i maltractava el bombo, la secció de vents s’accelerava i al bateria se li endimoniaven les baquetes, mentre un pintor posava color a un tapís seguint el ritme de la banda. El concert va ser similar al que Muchachito va oferir al Cruïlla de l’any passat, tot i que divendres es van poder escoltar algunes de les cançons que formen el nou treball de la banda, Visto lo visto.

The Pinker Tones i el seu pop electrònic i ballable van tancar la jornada ben entrada la matinada, quan força públic ja havia marxat a casa o a seguir la festa a un altre lloc. Per a bona part dels 6.000 assistents, a aquelles hores el concert ja estava dat i beneït.

Notícies Mataró.

Mataró Capgròs.