|
|
La influència dels weblogs en els mitjans de comunicació tradicionals, les motivacions dels blogguers, el temps que dediquen a escriure i els límits de la intimitat són alguns dels temes que es van tractar en el debat sobre el fenomen blogger celebrat a l’Espai Capgròs. L’acte, que va aplegar una quarentena de persones, va comptar amb la presència de l’autor del blog 4 colors, Mia Font; el primer secretari del PSC de Mataró i també blogger Ramon Bassas, el membre del Grup de Periodistes Digitals i autor del blog Dutopia, David Domingo; i l’editor del diari digital eldebat.com, Ramon Padrós.
“La seducció del blog és que permet expressar el teu punt de vista sense intermediaris i deixar-ne constància”, va explicar Domingo, que es va afegir una mica tard al debat. Anteriorment, Mia Font i Ramon Bassas havien coincidit en reconèixer que la facilitat del sistema de publicació, la possibilitat d'expressar les pròpies idees de forma lliure i sense intermediaris i el repte d’obligar-se a escriure cada dia són les principals motivacions que els havien empès a obrir-se un blog. Padrós, en una extensa intervenció, va distingir el diari que dirigeix dels blogs explicant que la seva voluntat era crear “un mitjà de comunicació que parteix de les moltes possibilitats que ofereix internet”. “La nostra no és una aventura ni personal ni tecnològica”, va dir Padrós en oposició a les motivacions dels blogguers, tot i que va reconèixer que entre els objectiu d’eldebat.com està el d’intentar aconseguir que els lectors facin aportacions al mitjà.
Amb la intervenció de David Domingo, que va parlar del debat sobre blogs que s’havia celebrat a la Fira de Mitjans Audiovisials de Vilanova, es va encetar la discussió sobre la influència que tindran els weblogs sobre els mitjans informatius tradicionals i sobre la tasca del periodista professional. “Als periodistes la majoria de blogs no els aporten res, perquè molts són personals i alguns d’opinió, però molts pocs serveixien per trobar informació que no s’obtingui per altres canals”, va explicar. Domingo si que va destacar, però, el paper dels blogguers que llegeixen la premsa i la comenten, ja que “generen una mirada crítica molt sana i poden forçar al periodista a replantejar-se la seva feina”.
Els confidencials no són weblogs
Durant el debat també va sortir el tema dels confidencials, molts dels quals aprofiten el sistema de publicació dels weblogs per la seva rapidesa i facilitat d’ús. Però això no significa, segons van acordar els ponents de la taula rodona, que els confidencials es puguin considerar weblogs. Padrós va explicar que a eldebat.com hi ha un confidencial que respon a un format clàssic i a criteris periodística, però va reconèixer que alguns confidencials “només es dediquen a fer patades”. “En aquests tots s’hi val”, va afegir, i va assegurar que alguns confidencials neixen per interessos concrets. Per Ramon Bassas, els confidencials poden tenir una part positiva si fan “sortir temes que no sortirien de cap altra manera”. “Els blogs confidencials només fan ús de l’eina i prou”, va dir per la seva banda Mia Font, que durant tot el debat va insistir en la distinció del blog autèntic de les imitacions que apareixen, per exemple, als diaris digitals, “on fan servir el format de blog perquè està de moda, però en realitat estan fent columnes d’opinió tradicionals”.
Un altre dels temes que es va tractar durant el debat, que es va allargar prop de dues hores, és el dels límits de la intimitat. Mia Font va assegurar que, encara que no parli directament d’ell en els seus posts, si que al final s’acaben desprenent detalls de la seva vida. “El blog és pura exhibició, si reculls tots els textos al final estan parlant de tu”, va dir. Per la seva banda Ramon Bassas va reconèixer que en el seu cas, en tractar-se d’una personalitat pública, “has de ser més responsable”.
El debat es va completar amb algunes intervencions del públic, entre el qual s'hi comptaven diversos blogguers de Mataró i la comarca del Maresme.
|
Altres |
Setmana 2005
391 lectures
22|10|2005 14:32
Edició digital
Classificats
