 |
 |
El referèndum europeu
En només un any i quatre mesos els catalans hauran participat en dos referèndums, i després de dinou anys sense cap altre consulta. L’últim referèndum va tenir lloc el 20 de febrer del 2005 i va servir per copsar l’acceptació de la Constitució Europea entre els ciutadans de l’Estat Espanyol. La participació en aquella consulta va ser força baixa, de només el 41%. El si es va imposar amb un 65,48% dels electors. |
|
 |
L'Estatut i el referèndum
• L’Estatut d’Autonomia és la norma institucional bàsica de Catalunya aprovada per les Corts Generals espanyoles per atorgar l’autonomia i fixa els marges d’autogovernde la comunitat.
• L’estatut vigent actualment va ser aprovat per les Corts Generals i posteriorment refrendat pels catalans l’any 1979.
• Anteriorment, Catalunya tenia un Estatut aprovat l’any 1932.
• Entre d’altres aspectes, l’Estatut defineix el sistema institucional organitzatiu de la Generalitat, les seves competències, el règim lingüístic, les relacions amb l’Estat i el règim financer i econòmic.
• L’actual proposta de reforma de l’Estatut correspon a una iniciativa del Parlament català, que va constituir una ponència integrada per membres de tots els grups parlamentaris i que s’ha encarregat de la redacció.
•El text inicial es va aprovar el 30 de setembre de 2005 al ple del Parlament per 120 vots a favor (PSC, CiU, ERC, i ICV-EA) i 15 vots en contra del PP.
•Posteriorment, la proposta d’Estatut ha seguit la tramitació a Corts Generals. El 2 de novembre del 2005, i després que la Mesa del Congrés acceptés a tràmit la proposta, el Congrés dels Diputats van prendre en consideració el text per 197 vots a favor, 146 en contra (PP) i una abstenció.
• Després, el projecte d’Estatut va encetar la tramitació a la Comissió Constitucional del Congrés, sense unitat d’acció dels partits que l’havien aprovat a Catalunya, fet que va provocar negociacions bilaterals.
• El 21 de gener del 2006, el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero arriba a un preacord amb el president de CiU, Artur Mas, referida a la definió de Catalunya i el model de finançament. Aquesta proposta es va aprovar el 30 de març del 2006.
•El referèndum del 18 de juny és el darrer tràmit que cal superar per aprovar l’Estatut. |
|
|
|
|
Un total de 84.697 mataronins majors de 18 anys tenen el proper diumenge dia 18 una nova cita amb les urnes. En aquesta ocasió, però, no es tracta d’unes eleccions sinó de manifestar-se a favor o en contra de la proposta de nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquesta serà la tercera vegada que es porta l’Estatut català a consulta ciutadana, després dels referèndums celebrats els anys 1932 i 1979.
A Mataró s’instal·laran un total de 140 meses distribuïdes pels diferents col·legis electorals. Aquests centres estaran agrupats en sis districtes electorals, 75 seccions i 61 locals. Els votants trobaran als respectius col·legis electorals tres models de paperetes, la del sí, la del no i una papereta en blanc que correspon a l’abstenció. Aquestes paperetes també s’han enviat durant aquesta setmana per correu als domicilis dels els electors.
Curiosament, la xifra de mataronins cridats a urnes en aquesta consulta és lleugerament inferior als 85.304 ciutadans cridats en l’anterior cita electoral, que precisament va ser un altre referèndum, el de la Constitució Europea. A la comarca, unes 300.000 persones podran exercir el seu dret a vot.
Serveis i seguiment
Com ja és habitual, l’Ajuntament, conjuntament amb la Creu Roja, posarà a disposició de les persones amb mobilitat reduïda un servei d’acompanyament per tal d’exercir el seu dret a vot. Per fer ús d’aquest servei caldrà trucar al telèfon d’atenció ciutadana 010 fins el dia abans del referèndum.
D’altra banda, els mataronins podran fer consultes al cens tant a l’Ajuntament com als centres cívics.
Els ciutadans podran consultar les dades de participació i l’escrutini a través de la pantalla instal·lada a l’Ajuntament, així com a través del web municipal (mataro.org).
D’altra banda, des del portal capgros.com també es farà un seguiment informatiu de la jornada. A la web gencat.net/nouestatut es pot consultar el text complet comparat article per article amb el de 1979.
|