|
 Cultura |
Música
|
| Poveda convenç al Cruïlla posant tot el seu flamenc al servei de la poesia
|
|
|
| Tot i que el públic al Monumental no va superar el centenar, els assistents van correspondre l'entrega de l'artista amb una sonora ovació |
|
 |
| Poveda es va entregar al Monumental. |
|
|
per E. Castarnado
fotos R. Gallofré
|
|
|
 |
| El cantaor, amb el guitarrista Chicuelo en la primera part del concert. |
 |
| Poveda va fer una demostració de cante clàssic abans dels poemes musicats. |
|
|
|
De la unió del flamenc i la poesia només en pot sorgir una cosa: sentiment. I més si el flamenc el posa una veu tan poderosa com la de Miguel Poveda i els versos poetes tan importants de la literatura catalana com Verdaguer, Martí i Pol o Gabriel Ferrater. Poveda va fer aixecar en aplaudiments el públic del Monumental amb la presentació a la ciutat del seu darrer disc Desglaç, amb què el jove va deixar clar que ja és un dels grans del flamenc.
El badaloní va arrencar la primera actuació important del Cruïlla de Cultures a contrallum, sobre un escenari a les fosques i inundant el teatre amb la seva veu, sola, nua. Després del martinete, Poveda va continuar abordant el cante clàssic, amb Juan Gómez Chicuelo a la guitarra. Amb les cantiñas, la soleá i les coplerías el jove va fer una inspiradora mirada als vells mestres.
Però va ser en tots i cadascun dels temes de Desglaç quan el cantaor va merèixer els aplaudiments més contundents. Enèrgic i tendre, rotund i càlid, l’artista va saber dibuixar tots els tornassols dels poemes i transmetre’n el seu contingut. I no ho va fer sol. Gustavo Llull i el seu piano en van ser còmplices en poemes com, Ara, de Josep Piera, que va treure tota la sensibilitat de la veu Poveda. Chicuelo a la guitarra, Marcelo Mercadante al bandonió, Andrés Serafini al contrabaix i Ramón Ángel a la percussió completaven el conjunt.
Del tango al flamenc, i passant pel jazz, Poveda va convèncer un públic que, si bé no va destacar pel seu nombre –omplia mitja platea-, sí que es va mostrar implicat i satisfet. I així ho va mostrar en l’ovació final, just quan l’artista, rodejat de prop pels música i amb el contrabaix com a únic suport, cantava en la foscor les paraules de Narcís Comadira: “Tenim la boca seca”.
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Afegeix la teva opinió sobre la notícia
www.Capgros.com no es fa responsable de les opinions entrades pels usuaris, i es reserva el dret a eliminar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la bona fè o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. De la mateixa manera, www.Capgros.com no asumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, als que es pugui accedir a través del nostre portal. També s'informa que, tal i com obliga la llei, es recollirà la procedència (IP) de tots els comentaris entrats.
|
| Opinions dels lectors |
|
| |
Anònim - 26/06/2006 18:50:53
Haig de dir que em va agradar molt en Poveda, però sobretot, a la primera part del recital.
La segona, tot i ser un molt bon treball, no és rodó, no sé com dir-ho, però no sembla un treball ben dissenyat, que formi un conjunt... sinó que dona la impressió de ser una simple sèrie de poemes en català, sense res que els lligui, musicats i interpretats, amb una gran qualitat (això sí) per en Poveda i el seu grup de músics.
|
|
|
|
| |
Flamenc - 26/06/2006 19:21:27
"Del tango al flamenc". Què vol dir això? Només un aclariment: el tango és un pal del flamenc, com la bulería, el fandango, la soleá o la alegría. Ahir, que jo recordi, en Poveda no va fer res de tangos argentins. Sí que va cantar algun tango (flamenc, és clar), però. Per cert, molt bo el concert, però coincideixo amb Anònim que aquest Desglaç, tot i ser una aposta interessant i arriscada, no acaba de convéncer, tot i que els artistes que ahir hi havia sobre l'escenari eren excel·lents intèrprets. En Poveda, com sempre, fantàstic. |
|
|
|
| |
Pitroig - 26/06/2006 20:05:47
La primera part de flamenc clàssic en va mostra un POVEDA, amb un Chicuelo a la guitarra excel•lents. Però el POVEDA de la segona part va el que em va descobrir coses noves, la veu del cantaor de flamenc cantant poemes catalans sonava de meravella, penetrava en el mon dels sentiments. Perfectament acompanyat pels músics, rodó!, una perla. |
|
|
|
| |
més publicitat - 26/06/2006 22:33:11
Poveda es va sortir i Chicuelo també... molt bo tot!! Vaig trobara faltar però la percussió de Roger Blavia, que també m'agrada molt i que me'l trobo a tot arreu.
La part de Desglaç coincideixo amb els comentaris anteriors... li falta contingut. Prefereixo molt més la part de flamenc que ens va oferir el gran Miguel Poveda.
Espero que torni a Mataró aviat i més gent s'apropi a veure'l... i que els de la Casa de la Música es currin més la publicitat que la gent no s'entera d'aquests concerts!!! |
|
|
|
| |
El cas és que a mi m'agrada el català - 27/06/2006 11:10:08
Em barrunto que si la segona part del concert hagués consistit en una sèrie de poemes cantats en Esperanto, Mandarí o Swagili, us hauria agradat més. Però clar, essent en català, allò més "progre" és ser-ne reticent, només faltaria!!!! |
|
|
|
| |
Maria - 27/06/2006 19:10:03
Jo vaig trobar tot el concert EXTRAORDINARI!!!!!!!
la primera part perquè em féu viure un flamenc fantàstic, pur, net i potent.
La segona, perqu`m'arribà al cor i al cap...per tantes coes!!!
Jo trobo molt rodona la tria dels poemes, de denúncia i d'amor, de plany i de vida.
Hi havia entre ells un fil conductor molt clar!
I agreixo a en Miguel Poveda que hagi posatla seva veu, el seu art i el seu risc al servei d'uns poetes molt interessants però que per escriure en una llengua minoritzada són massa desconeguts.
Això és mestissatge per a mi, això és certament cruïlla de cultures!!!
Gràcies, Miguel, ENHORABONA!!!
Ens has fet vibrar per dins!!! |
|
|
|
|
|
|
124 lectures
26|06|2006 15:10
Edició digital
Classificats
